The Eras Tour és el tour la cantant Taylor Swift va realitzar entre el 2023 i el 2024 a diferents punts del món: des d’Amèrica, passant per Àsia i Oceania fins arribar a Europa. En aquest espectacle, l’artista emprèn un viatge cronològic de 17 anys a través de les diferents etapes de la seva carrera com artista. Així mateix, es tracta d’un homenatge a la seva pròpia metamorfosi artística i emocional.
El concepte que engoba The Eras Tour parteix d’una idea potent i simbòlica: cada part del concert representa una de les seves “eres”, és a dir, un dels seus àlbums, des del debut el 2006 fins a Midnights el 2022. Mitjançant l’estètica, el so, la vestimenta i l’escenografia els seus fans poden connectar amb la cantant i en cadascuna de les seves facetes que l’han acompanyat al llarg dels anys.
Amb una durada aproximada de tres hores i vint minuts, i un total de 45 cançons, es tracta del show més extens de la seva carrera. L’espectacle es divideix en 10 actes, que corresponen a cadascun dels seus discs: Lover, Fearless, Evermore, Reputation, Speak Now, Red, Folklore, 1989, les cançons sorpresa en format acústic i Midnights.
A continuació s’explica el significat de les diferents parts:
1. “Taylor Swift”: l’era del debut.
Malgrat que aquest àlbum no disposa d’un acte propi dins del concert, Taylor fa mencions ocasionals durant el concert. Aquesta era marca el començament d’una adolescent de 17 anys en el món de la música country, tractant temes com l’amor, la inseguretat o l’amistat. Així mateix, temes amb els que es adolescents podien connectar fàcilment.
2. “Fearless”: l’inici al camí de la fama internacional.
És el moment on la cantant combina el country amb elements i estructures del pop, una gran decisió per començar a sonar a diferents parts del món, com ara, a Mèxic i Llatinoamèrica, amb les cançons de “Love Story” i “You Belong with Me”. Les lletres conserven aquesta visió romàntica, però tot des d’una perspectiva molt més madura. L’escenografia daurada i el vestuari amb serrells evoquen l’alegria dels seus primers èxits.
3. “Speak Now”: la transició cap a l’edat adulta.
Veiem un canvi en les lletres de la cantant, deixant endarrere els contes de fades i el somni adolescent, per passar a parlar sobre temes més complexos, com ara, la vulnerabilitat i el desengany amorós. Cada cop més, el country queda més en un segon pla i hi ha una clara tendència cap a la música més comercial. Pel show, la cantant apareix vestida amb un vestit de gala per interpretar les cançons de “Enchanted” i “Long Live”, entre d’altres.
4. “Red”: la maduresa i l’acomiadament del country.
Taylor Swift comença a explorar nous sons, evidenciant el final de la transició cap a l’edat adulta. Temes com “I Knew You Were in Trouble”, “22” i “We Are Never Ever Getting Back Together” mostren el seu cor trencat. És per això que apareix a l’escenari amb una samarreta en la qual hi ha escrit un vers molt icònic d’una de les cançons mencionades: “We are never getting back together, like ever”.
5. “1989”: superstar del pop.
Inspirat en el seu any de naixement, aquest àlbum simbolitza la seva transformació com a estrella pop, focalitzant-se amb el synth-pop. Les cançons que representen aquesta època són “Shake It Off”, “Blank Space”, “Wildest Dreams”, “Bad Blood” i “New Romantics”. El color blau cel característic en l’escenografia així com la seva vestimenta fúcsia representen una etapa positiva de la seva carrera, ja que acabava de consolidar-se com a una superestrella de la música.
6. “Reputation”: l’etapa més fosca.
Després de controvèrsies mediàtiques, Taylor Swift decideix elaborar un àlbum on el drama i la venjança són els temes més recurrents. L’escenografia fosca i el vestuari negre accentuen encara més les vibes de la cantant. El vers més característic d’aquesta època és: “I’m sorry, the old Taylor can’t come to the phone right now” de la cançó “Look What You Made Me Do”. A més, interpreta cançons com “Ready for It?” i “Delicate”.
7. “Lover”: la calma després de la tormenta.
La negativitat comença a desaparèixer, passant a una etapa molt més optimista. Paral·leament, la cantant es posiciona, donant veu a la lluita pels drets del col·lectiu LGTBIQ+, el feminisme, la política dels EUA, etc. Amb cançons com “Miss Americana & the Heartbreak Prince” , “The Man”, “Cruel Summer” i “You Need to Calm Down”, i l’estètica rosa pastel aporten una combinació suau reivindicativa.
8. “Folklore”: la melancolia.
La cantant torna a escriure sobre mons ficticis, en aquest cas, sobre un bosc que es troba immers en la melancolia. Aquest moment li va permetre a l’artista sortir del so comercial o electropop, per passar a un so indie-folk i pop amb tons electrònics. Cançons com “August”, “My Tears Ricochet” i “Cardigan” representen aquesta nova dimensió artística.
9. “Evermore”: una exploració més profunda.
Aquest àlbum és considerat el germà de l’anterior, però sí que és cert que tendeix a entendre’s com un àlbum més gòtic. L’artista s’endinsa en l’exploració de temes com la pèrdua, el dol i les emocions reprimides. L’estètica cottagore i temés com “Marjorie”, “Champagne Problems” i “Tolerate It” en són el reflex.
10. “Midnight”: l’autoreflexió nocturna.
En aquesta etapa hi predomina l’ansietat, la por, els dimonis del passat i altres preocupacions de la cantant. És per això que l’escenografia adopta tons blaus foscos que mostren el nerviosisme de la nit i l’insomni que això li provocava. Totes les cançons parlen des d’una perspectiva madura i reflexiva mitjançant aquell so que tan la caracteritzava: el pop de sintetitzadors i electropop. Cançons com “Karma” i “Bejeweled” tanquen el concert amb força i autenticitat.
Per acabar, The Eras Tour no és només un concert, sinó que es tracta d’una representació real de la vida de l’artista, a més de ser una celebració de la seva resiliència. La manera com Taylor Swift connecta amb el seu públic encara reforça més la seva identitat com a narradora, creadora i icona cultural.
Deixa un comentari